Conceptes

  • catalan
  • spanish

  • Duana
  • Comerç Exterior
  • Agent de Duana
  • Incoterms
  • Aranzel
  • Duana
    Una duana és una oficina pública o institució fiscal establerta generalment en costes i fronteres amb el fi de registrar el tràfic internacional de mercaderies que s’importen o exporten a i des d’un país concret i cobrar els impostos. Tan mateix, la duana no es limita al control de les mercaderies, si no que en ella també es regula el tràfic de persones i, en menor mesura, de capitals (la major part d’aquests circulen a través del sistema bancari).El dret de duana rep el nom d’aranzel duaner. I aquest es divideix en partides aranzelàries. Aquests drets són d’ús exclusiu dels governs, i suposen una profitosa font per la hisenda pública. Una altra justificació del dret de duana està en la protecció de la producció nacional mitjançant l’encariment a través d’aquests impostos de les mercaderies estrangeres. Amb això s’afavoreix al producte nacional freni a l’estranger, donat que parteix en condicions més avantatjoses a l’hora d’oferir un preu més competitiu en el mercat intern. Aquesta protecció, duta a l’extrem, és coneguda com prohibicionisme. A l’actualitat a la duana no només es devenga i exigeix el pagament dels aranzels, si no també impostos indirectes sobre el consum (valor afegit) o sobre consums específics (accisas).Els drets de duana s’exerceixen sobre els productes estrangers que entren al país, sobre els que surten del país, o sobre els que procedeixen de l’exterior i passen interinament els ports nacionals a mode de reexportació.

    Pujar

    Comerç Exterior
    Es defineix com Comerç Internacional a l’intercanvi de bens i serveis entre dos països (un exportador i un altre importador). Per exemple entre Chile i Costa Rica.El Comerç Exterior es defineix com l’intercanvi de bens i serveis entre dos blocs o regions econòmiques. Com per exemple l’intercanvi de bens i serveis entre la Unió Europea i Centreamerica. Les economies que participen d’aquest es denominen obertes. Aquest procés d’obertura externa es produeix fonamentalment a la segona meitat del segle XX, i de forma espectacular a la dècada dels 90s a l’incorporar-se les economies llatinoamericanes i d’Europa de l’Est.Es diferencia el comerç internacional de bens, mercaderies, visible o tangible i el comerç internacional de serveis invisible o intangible. Els moviments internacionals de factors productius i, en particular, del capital, no formen part del comerç internacional tot i que sí influeixen en aquest a través de les exportacions i importacions ja que afecten en el tipus de canvi.L’intercanvi internacional és també un ram de la economía. Tradicionalment, el comerç internacional és justificat dins de la economia per la teoria de l’avantatge comparatiu o per la major existència de productes o bens intercanviats tendents a incrementar l’oferta en mercat local.

    Pujar

    Agent de Duana
    És la persona natural o jurídica, degudament autoritzada pel Ministeri de Finances, que actua davant els organismes competents (Duanes, Ministeris, i demés ents privats o públics) en nom i per compte d’un tercer que contracta els seus serveis i li atorga un poder autenticat i permanent, en els tràmits d’una operació d’importació, exportació o trànsit i segons la legislació vigent es constitueix com un auxiliar de l’Administració Duanera.

    Pujar

    Incoterms
    Els Incoterms són normes internacionals acceptades per tots els governs i autoritats, així com les parts involucrades en el transport de mercaderies. Regulen les condicions més comuns usades en el comerç internacional i tenen com objectiu establir criteris definits sobre la distribució de les despeses i la transmissió dels riscos entre dues parts, compradora i venedora, d’un contracte de compraventa internacional.Antecedents i històriaDes de 1920, degut a la necessitat de regular certs aspectes del comerç internacional, les empreses que realitzaven transaccions amb l’exterior van desenvolupar una sèrie de termes comercials que tenien l’objectiu de descriure els drets, obligacions i responsabilitats dels comerciants en relació a la venta i el transport de mercaderies. Aquests termes comercials consistien en una sèrie d’abreviacions que reflectien les diferents disposicions i clàusules contractuals. Lamentablement no va haver una interpretació uniforme d’aquestes normes en tots els països i, conseqüentment, es produien malentesos en les transaccions internacionals.Per millorar aquest aspecte del comerç internacional, la Cambra de Comerç Internacional de París (International Chamber of Commerce, ICC) va crear els INCOTERMS (INternational COmmerce TERMS), una sèrie de normes uniformes per la correcta interpretació dels termes de comerç internacional, amb determinació i delimitació de despeses, riscos i obligacions de compradors i venedors a les transaccions internacionals, especialment en el que es refereix al transport i transferència de la propietat de la mercaderia.Publicades per primer cop al 1936, aquestes normes han estat revisades periòdicament en funció dels canvis que s’han produït en les diferents modalitats de transport i emissió de documents. Actualment la versió vigent és la de Incoterms 2000.

    Els incoterms tenen dos funcions fonamentals: Per una banda s’ocupen de normalitzar els drets i obligacions de les parts involucrades en un contracte de compraventa en quant al transport i entrega de les mercaderies. Per altra banda, estableixen de forma clara i exacta el moment en que la propietat del bé objecte de la compraventa es transfereix del comprador al venedor. Això té la seva importància en el cas en el que les mercaderies es perdin per força major (naufragis, destrucció, dany, averia, etc.) ja que indiquen si és el comprador o el venedor qui assumeix la pèrdua. Per exemple, en el terme FOB, si la mercaderia caigués de la grua i sofrés danys durant el procés de càrrega, si es produís abans de que sobrepassés la borda del buc, el venedor s’hauria de fer responsable de la pèrdua; mentre que si això succeeix un cop sobrepassada la borda, seria el comprador el que correria amb les despeses de la pèrdua.

    La versió actual dels INCOTERMS és la 2000 i la seva revisió és competència de la Cambra de Comerç Internacional (ICC).

    Llista d’Incoterms

    Los 13 Incoterms actualmente en uso son:

  • EXW (Ex Works – A Fàbrica). El venedor ha complerts la seva obligació d’entrega al posar la mercaderia a la seva fàbrica, taller, etc. a disposició del comprador. No és responsable ni de carregar la mercaderia al vehicle proporcionat pel comprador ni de despatxar-la de duana per l’exportació, excepte acord explícit en un altre sentit. El comprador suporta totes les despeses i riscos de retirar la mercaderia des del domicili del venedor fins al seu destí final. Si la mercaderia es malmet dins de la fàbrica i abans de que comenci a transcórrer el plaç acordat per l’entrega, el venedor assumiria la responsabilitat. Si ja s’hagués iniciat aquest plaç, la responsabilitat recaurà en el comprador. Seguint aquest incoterm estrictament, el responsable de carregar la mercaderia al vehicle és l’importador mitjançant el transportista contractat per aquest, però és pràctica habitual que la càrrega la realitzi l’exportador.
  • FCA (Free Carrier – Franc Transportista). El venedor compleix amb la seva obligació al posar la mercaderia en el lloc fixat, a disposició del transportista contractat per l’importador, essent necessària també la realització de totes les formalitats pel despatx de duana per l’exportació. Si el comprador no ha fixat cap punt específic, el venedor pot elegir dins de la zona estipulada (dins del país de l’exportador) el punt on el transportista es farà càrrec de la mercaderia. Aquest terme pot fer-se servir amb qualsevol mode de transport, inclós el multimodal. Si utilitzem un FOB Fàbrica el responsable de carregar la mercaderia al vehicle serà l’exportador, mentre que en qualsevol altre punt seria l’importador.
  • FOB (Free on Board – Franc a bord). Va seguit del port d’embarcament, ex. FOB Valencia o FOB Porto Valencia. Significa que la mercaderia és posada a bord del vaixell amb totes les despeses, drets i riscos a càrrec del venedor fins que la mercaderia hagi sobrepassat la borda del vaixell (sospés a l’aire pels mitjans de càrrega i estiba del port), amb flete i assegurança de transport principal exclosos. Exigeix que el venedor despatxi la mercaderia d’exportació. Aquest terme pot fer-se servir només pel transport per mar o vies aquàtiques interiors, però és molt comú que contravenint els consells de la CCI, sigui també utilitzat en el transport aeri.
  • FAS (Free Alongside Ship – Franc al costat del buc). L’abreviatura va seguida del nom del port d’embarcament. El preu de la mercaderia s’entén posada a lo llarg (costat) de la nau al port convingut, sobre el moll o en barcasses, amb totes els despeses i riscos fins dit punt a càrrec del venedor. El comprador ha de despatxar la mercaderia a la duana. Aquest terme pot fer-se servir només pel transport per mar o vies aquàtiques interiors. Acostuma a ser molt utilitzat pel transport de granels ja que, normalment, les mercaderies que es deixen al pot pel seu posterior transport solen ser dipositades en terminals que no estan al costat de les dàrsenes (per la senzilla raó de que quan es deixa el contenidor al port, l’exportador no sap quina dàrsena utilitzarà), cosa que no passa amb les terminals marítimes de granels, les quals estan situades al costat dels bucs ancorat a dàrsena.
  • CFR (Cost and Freight – Cost i Flete). L’abreviatura va seguida del nom del port de destí. El preu comprèn la mercaderia posada al port de destí, amb flete pagat peró sense cobrir amb assegurança, de la qual haurà de fer-se càrrec l’importador, (no essent obligatori però si molt recomanable). El venedor ha de despatxar la mercaderia a la duana per exportació i només pot fer-se servir en el cas de transport per mar o vies navegables interiors. és important mencionar que, a l’igual que a la resta de termes C, encara que el venedor és el que paga els costs fins el porto o un altre lloc del país de l’importador, l’exportador és responsable de tots els danys que poguessin ocorre-li a la mercaderia solament fins que aquesta sobrepassa la borda del vaixell al país d’origen.
  • CIF (Cost, Insurance & Freight – Cost, assegurança i Flete). L’abreviatura va seguida del nom del port de destí i el preu inclou la mercaderia posada en port de destí amb flete pagat i assegurançaa cobert. El venedor contracta l’assegurança i paga la prima corresponent. El venedor només està obligat a aconseguir una assegurança amb cobertura mànima (Clàusula C de l’Institute of London Underwriters). A l’igual que el CFR, és un incoterm d’ús exclusivament marítim o vies fluvials.
  • CPT (Carriage Paid To – Transport pagat fins…). El venedor paga el flete del transport de la mercaderia fins el destí mencionat. El risc de pèrdua o dany es transfereix del venedor al comprador quan la mercaderia ha estat entregada al transportista al país de l’importador. El venedor ha de despatxar la mercaderia per la seva exportació.
  • CIP (Carriage and Insurance Paid To – Transport i assegurança pagats fins…). El venedor té les mateixes obligacions que sota CPT, però a més ha d’aconseguir una assegurança amb els mateixos condicionants que al CIF.
    DAF (Delivered At Frontier – Entregada a frontera). El venedor compleix amb la seva obligació quan entrega la mercaderia, despatxada a la duana, en el lloc convingut de la frontera però abans de la duana frontereta del país col·lindant. és fonamental indicar amb precisió el punt de la frontera corresponent ja que pot ser qualsevol punt fronterer del món.
  • DES (Delivered Ex Ship – Entrega sobre buc). El venedor compleix amb la seva obligació quan posa la mercaderia a disposició del comprador a bord del buc al port de destí, sense despatxar-la a la duana per la importació.
  • DEQ (Delivered Ex Quay – Entregada a moll). El venedor compleix amb la seva obligació quan posa la mercaderia a disposició del comprador sobre el moll al port de destí convingut. A l’igual que el FAS, és molt utilitzat pel transport de granels.
  • DDU (Delivered Duty Unpaid – Entregada amb drets no pagats). El venedor compleix amb la seva obligació quan posa la mercaderia a disposició del comprador en el lloc convingut al país d’importació. El venedor assumeix totes les despeses i riscos relacionats amb l’entrega de la mercaderia fins aquest lloc (exclosos drets, càrregues oficials i impostos), així com de les despeses i riscos de dur a terme les formalitats duaneres.
  • DDP (Delivered Duty Paid – Entregada drets pagats). El venedor assumeix les mmateixes obligacions que en el DDU més els drets, impostos i càrregues necessàries per dur la mercaderia fins el lloc convingut del país d’importació. Aquest incoterm és el més utilitzat per les empreses ‘courier’.
  • Pujar

    Aranzel
    Un aranzel es un impost aplicadot als bens que són objecte del comerç internacional. Hi ha tres tipus d’aranzels:

    1. Arancel a la importació.
    2. Arancel a la exportació.
    3. Arancel de trànsit, quan es graven els productes que entren en un pais amb destí a un altre.

    Els més importants i freqüents són els primers. Constitueixen les darreres més utilitzades en el comerç internacional i perseguixen com fins especifics:

    1. Disminuir les importacions i millorar la posició dela balança comercial dels països.
    2. Generar ingressos a la caixa de l’Estat.
    3. Protegir la producció nacional.
    4. Protecció i foment d’una industrial incipient. (només en la mesura de que dita protecció sigui temporal).

    Pujar